La revolució de l’amor

Discurs del director del Documental durant l’entrega de premis al Vll Festival Internacional de Cinema de Cerdanya Cerdanya Film Commission

Il·lusió, companyonia, alegria, innocència, voluntariat, optimisme, solidaritat… Amor!
Si hem de fer un balanç del sentiment general de gran part de la ciutadania del nostre petit país en aquests últims anys, no se m’acudeixen millors paraules per definir aquest sentiment general.

Venim d’una llarga lluita i aquesta lluita gairebé la portem inserida als nostres gens. M’agradaria agafar una referència més propera, una que va córrer com la pólvora anys enrere i que molts han frisat per utilitzar en contra nostra. Recordeu allò del Català Emprenyat? Per activa i per passiva s’ha difós el missatge que la ciutadania de Catalunya estava i està tan emprenyada que potser un dia arribarem a les mans, “Os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”, recordeu?
Ja sabeu allò dels missatges repetits fins la sacietat perquè vagin calant en el subconscient col·lectiu. I vés per on tots aquests que ens voldrien amb la falç a la mà disposats a vessar sang, a l’ull per ull i dent per dent, són els mateixos que ens perjudiquen a diari i ens volen subjugats pels segles dels segles. Ells esperen en va, que nosaltres tinguem una resposta violenta, que esperin, que preguin seient perquè no ho veuran!

Som un poble en moviment construint un nou país, una República!
I per fer-ho ens hem endinsat en una revolució pacifica i democràtica, una revolució on qualsevol dels ciutadans té dret a dir-hi la seva i a aportar el seu granet de sorra. Som una revolució d’amor! Amor al país i a la gent que l’habita, amor per la nostra cultura, amor per la democràcia i amor i respecte per aquells que demà seran, per fi, els nostres veïns!

Història d’un futur només és una petita mostra del que som capaços de fer els catalans quan la terra ens necessita.
Heu pogut veure i escoltar com diferents testimonis de procedències diverses, ens parlen sobre la seva història vital i alhora sobre el país que s’estimen.
Ho fan parlant en català i en castellà, desvirtuant una vegada més, aquesta guerra de llengües que diuen que tenim.

Recordo el dia que vàrem entrevistar a en Josep Vinyet. Aquell dia ens va explicar com si no haguessin passat ni dos dies. Llavors ell tenia 16 anys i Espanya estava immersa en la Guerra Civil, i després d’exiliar-se durant unes setmanes va haver de triar si tornava a casa, a Tortellà on ja havien assassinat al seu tiet i semblava que el seu cap tenia preu o se n’anava a la zona controlada pels feixistes, tot això amb 16 anys, inimaginable avui en dia, oi? No seré jo qui jutjarà la seva decisió, en moments difícils s’ha de triar, i ara estem en un d’aquests moments en el qual, cadascú de nosaltres hem de prendre partit i triar!

Vull donar les gràcies als protagonistes d’aquest documental, a l’equip i a totes i tots aquells que ens heu donat suport i ens heu ajudat a dur a terme aquesta enorme tasca, no només pel fet de fer un documental, no! Sobretot per haver-nos donat l’oportunitat d’explicar el pensament, les idees i esperances d’aquest grup de gent gran, que malgrat l’edat, han viscut i viuen amb tremenda il·lusió tot el que ha d’esdevenir al nostre país. Ells són un clar exemple de compromís i lluita i nosaltres n’hem de prendre el relleu en memòria seva!

Som camí a Ítaca, camí de la República Catalana, i no ens n’oblidem ni ens n’oblidarem de vosaltres, per què som llengua i som cultura.

Som Països Catalans!

Visca Catalunya Lliure!

Visca la Terra!

 

Fr. Urna

Leave a comment

Your email address will not be published.

*