Maria Rosa Marmé

Llegint el poema Canigó

Com aquell que diu ho tenim al cantó de casa i se’ns dubte per molts de nosaltres continua sent una gran desconeguda i oblidada terra del nord, és aquest bocí de la nostra Catalunya que ens varen separar per un tractat entre dos països que no eren, ni són, ni seran mai el nostre.

En aquesta terra hi ha gent com la Maria Rosa, que en el seu moment va arribar-hi refugiada fugint de les hostes franquistes. Ella de petita va haver d’adaptar-se a una terra on encara que ens pugui semblar increïble: el català, les tradicions i formes de viure autòctones van patir i pateixen persecució i escarni públic, encara a hores d’ara.

La Maria Rosa, com tantes persones d’aquesta terra veïna, han dedicat part de la seva vida a reivindicar el fet català, sentir-se català, parlar amb normalitat el català, viure i estimar la terra…

Ella ens explica amb convenciment que Catalunya ha de tornar a ser una sola i que ens hem d’alliberar dels colonitzadors francesos i espanyols!

Alliberació i unificació del país dividit!

Parlant amb ella t’adones que tenim un país divers, amb problemes semblants i alhora diferents, que la imposició en el seu cas d’una llengua estrangera com el francès, aquí el castellà, ha fet que per molts aquesta frontera s’esdevingui més inaccessible.

Amb ella hem intentat aportar una mica més de llum sobre aquesta part del nostre país.

Sóc Catalunya!

Graveu a la memòria aquestes paraules, dins el documental veureu que prenen força i ritme, i és que amb la Maria Rosa hi ha història que pren forma de poesia.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*