Sóc Catalunya

El Poema “Sóc Catalunya” de Maria Rosa Marmé

La Maria Rosa ens va llegir el Poema “Sóc Catalunya”, de la qual n’és autora, el passat 1 de juny quan li vàrem fer l’entrevista a Baixàs durant el transcurs d’un acte d’Unitat Catalana.
Aquest poema el trobareu dins del documental, per saber com li trobareu us recomaneu que el mireu, no us desvetllarem com l’hem muntat!
Ara llegiu i gaudiu d’aquest poema escrit des del cor i com diu ella:
“Els vaig escriure amb tota la meva ànima!”

Canigó
He pujat a aquella muntanya,
tan alta, majestuosa i bella.
El fred és viu, l’aire m’acarona
la cara d’una mà d’acer gelada.
El cel és d’un blau de porcellana.
Sota un sol tot just eixint,
la neu centellejant em crema els ulls enlluernats.
Però portant la vista més enllà
de les muntanyes, dels boscos,
els pobles i la plana,
veig LA MAR.
I girant a l’altra banda
d’aquesta muntanya sagrada,
es despleguen altra vegada
més muntanyes esplendents de neu,
i cobertes de boscos frondosos
i vinyes opulents, la plana
i camps ufanosos
i la MAR.
Una àguila de magnifica envergadura,
s’alça per damunt d’aquesta muntanya
tan alta, tan ferrenya i tan bella.
L’àguila reial plana en el cel blau
sobre la terra catalana, èbria de llibertat.
I la meva ànima s’exalta,
encesa d’amor pel meu país,
i s’enlaira amb ella.
Braços oberts, com per abraçar tot el que veig,
Giro sobre mi mateixa :
Sóc l’àguila,
Sóc aquest cel tan blau,
Sóc aquestes muntanyes,
Sóc la neu immaculada,
Els boscos, les vinyes,
els pobles i la plana…fins la MAR…

SÓC CATALUNYA !

Entrevista MªRosa Marmé a Baixàs

Leave a comment

Your email address will not be published.

*